SANT JORDI – Cicle Superior

Aquest Sant Jordi serà molt diferent d’altres anys, però igualment l’hem volgut treballar amb els nostres alumnes.

Una de les activitats consistia a realitzar un dibuix representant com serà aquest Sant Jordi de confinament, realistes amb la situació que estan vivint en aquest moment: sense paradetes, sense roses i llibres als carrers, sense les rambles plenes de gent, sense els escriptors signant llibres, sense els jocs florals de l’escola… I els dibuixos que han anat entregant mostren perfectament tot això i no hem pogut evitar compartir les seves obres i una petita part del gran treball que estan fent des de casa.

Gràcies a tots!

Una altra activitat ha sigut fer como cada any una redacció o poema de temàtica lliure. Aquí us deixem una petita mostra. Hi ha molt nivell aquest any!

EN BUSCA DEL REFLEJO

«Nos situamos en el siglo XV cuando reinaban los reyes católicos. En una ciudad, llamada Carrente, había un señor envuelto de fama que tenía mucho dinero, llamado Francisco. Vivía en el centro de la ciudad en una casa hecha de piedra y madera. Comía como un rey y tenía de todo para no aburrirse. Vestía con sedas, terciopelos y llevaba botones de oro. Francisco no tenía mucha compañía y se sentía solo. Podemos pensar que Francisco era malo, avaricioso y muy arrogante, pero él no era ese tipo de personas, tampoco era un santo, pero tenía buen corazón. Francisco era famoso porque era el mejor caballero de España y seguramente de Francia, también. Dicen que él estuvo en las guerras más sangrientas del mundo y que no salió con ninguna herida…»

Elena Pérez

HI HA UN MONSTRE RERE LA PORTA!

Hi ha un monstre rere la porta!

i no se com serà

es menjarà la gent morta?

O se la cruspeix viva i ja està?

Tinc molta por

ni tan sols em puc moure!

Deu fer pudor?

Potser fins i tot m’arriba a coure!

La porta s’obre i jo m’amago sota el llençol

ell comença a caminar per l’habitació

jo no em moc i puja al llit tot sol

però no pesa gaire i sembla bufó

Em trec el llençol amb molta por

però quan el vaig veure

vaig veure que només era un gosset amb bon cor

era un regal dels pares i no m’ho podia creure!

Anna Sánchez

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *